1.
gente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [conjunto de personas] gent. En el teatro había mucha gente, al teatre hi havia molta gent. 2 [personas] gent. La gente trabajadora, la gent treballadora. 3 [familia] gent, família. ¿Cómo está su gente?, com està la vostra gent?4 [personas subordinadas] gent. Su gente trabaja mucho, la seva [...]
f 1 [conjunto de personas] gent. En el teatro había mucha gente, al teatre hi havia molta gent. 2 [personas] gent. La gente trabajadora, la gent treballadora. 3 [familia] gent, família. ¿Cómo está su gente?, com està la vostra gent? 4 [personas subordinadas] gent. Su gente trabaja mucho, la seva gent treballa molt. 5 amer bona persona. Este individuo no es gente, aquest subjecte no és una bona persona. 6 pl gent sing, gent sing de tota mena. Las gentes le seguían, la gent el seguia. 7 pl [gentiles] gentils m. Pablo, apóstol de las gentes, Pau, apòstol dels gentils. 8 ande yo caliente y ríase la gente fam que rigui la gent i que jo vagi calent. 9 gente armada (o de armas) gent de guerra. 10 gente baja gentalla, gentussa, gent del baix poble (o de la pitjor mena). 11 gente bien gent de casa bona, gent d'upa. 12 gente de bien gent de bé. 13 gente de cuidado gent de la briva, purrialla, xusma. 14 gente de escaleras abajo [servidumbre] servei. 15 gente de guerra gent de guerra. 16 gente de mal vivir (o de mala vida) gent de la briva, purrialla, xusma. 17 gente de mar gent de mar. 18 gente de medio pelo gent mig acomodada. 19 gente de paz gent de pau. 20 gente de pluma gent (o animals) de ploma. 21 gente de poco más o menos gent mig (o poc, o molt) acomodada. 22 gente de vida airada gent de la briva, purrialla, xusma. 23 gente forzada (o del Rey) hist forçats. 24 gente gorda gent granada (o de rang, o de categoria). 25 gente maleante gent de la briva, xusma. 26 gente menuda gent menuda (o petita). 27 ser [mucha] gente ésser persona important (o de rang, o de categoria). 28 ser [mucha] gente ésser persona de caràcter (o de valer). |
2.
espolonada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f càrrega [de gent a cavall]. [...]
|
3.
personal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 personal. Un problema personal, un problema personal. m 2 [empleados] personal. 3 fam [gente] gent f. Había mucho personal en la tienda, hi havia molta de gent a la botiga. 4 [tributo] impost. [...]
|
4.
desentierramuertos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m i f fig i p fr difamador -a de gent morta. [...]
|
5.
hormigueo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 formigueig. El hormigueo de la gente, el formigueig de la gent. 2 [picor] formigueig. [...]
|
6.
maleante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj p fr 1 [que corrompe] corruptor -a. 2 pervers -a, maligne -a, dolent -a. m 3 home dolent (o maligne, o de mal instint, o de mala índole). 4 pl gent dolenta (o maligna, o de mal instint, o de mala índole) f sing. 5 pl [pervertidores] gent perversa (o pervertidora) f sing. [...]
|
7.
calaña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [muestra] mena, forma. 2 fig [aplicado a personas] mena, casta, espècie. Gente de mala calaña, gent de mala mena. 3 [abanico] ventall tosc m. [...]
|
8.
repleto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 [muy lleno] replet -a, replè -ena. Un lugar repleto de gente, un lloc replet de gent. 2 [ahíto] tip -a, fart -a, sadoll -a, sadollat -ada. [...]
|
9.
granado 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de granar] granat -ada. 2 fig [notable] granat -ada. 3 [maduro] granat -ada. 4 lo más granado la gent més granada, la flor i nata. [...]
|
10.
maligno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 [pernicioso] maligne -a. Tumor maligno, tumor maligne. 2 maligne -a, pervers -a. Son gente maligna, són gent maligna. m 3 [el diablo] maligne (o esperit maligne). [...]
|